Anada
El tenia allà al costat meu, tot despullat, estès a la sorra, o assegut, feia molta calor, a la tovallola ell semblava més petit de mida del que imaginava, era menut, molsut i no se li veia cap inici d’os sota la pell. El seu home jeia al seu costat, el seu home, sí, jo el recordava més jove i amb la carn més ferma. De quan en quan anava a fer un bany a la mar feta brou de calenta i pastosa que era, a vegades sol a vegades acompanyat del seu mascle o dels amics propers, jo l’observava amb curiositat i aleshores amb incredulitat no podia creure que aquell noiet estava allí costaner meu, un desconegut, un entre tants i que feia 36 hores i 72 hores aquell cos fou meu per llargues estones, la segona vegada més i tot, tota aquella jovenívola carn fresca i sòlida va ser masegada per les meves mans avaricioses i assedegades d’experiències amb cossos que la meva cruel realitat marcada per el calendari, em són negats amb obstacles insalvables per el destí que ens toca viure.
I
Els seus llavis cercaven la penombra del meu somrís, les humides carícies d’estiu de cossos nus i mans que no gosen baixar i baixar, el bes infinit vol aprendre el secret d’aquella formosa criatura, el home desconegut el deixa fer, vigilant i atent, no ens podríem perdonar que el seu xicot prengués cap mal. Fins i tot els llavis i les galtes couen de tanta fricció precipitada, el temps passa ràpid i veloç, hem de copsar l’instant, tots el forats i els orificis son cercats, calents, humits, i la musica no para mai per impedir que els seus gemecs despertin la lluna plena de l’aquella segona nit. La turgència i la foscor casen prou bé, el cor sembla explotar, i es desinfla en el més esgarrifós dels esglais, tots els ocells dormits omplen el cel en vols incontrolats.
Tornada
Quan ja penses que aquella criatura quedarà sempre més en el record fins que les malèfiques neurones esborrin el seu esguard, quan ja creus que mai més podràs gaudir d’aquella formosa criatura per donar goig i plaer als teus plorosos ulls, te`l trobes allà mateix. El tenia allà al costat meu, tot despullat, estès a la sorra, o assegut, feia molta calor, a la tovallola ell semblava més petit de mida del que imaginava, era menut, molsut i no se li veia cap inici d’os sota la pell.
anada !!
ResponElimina