divendres, 20 de juny del 2014

Barcelona, El Pi

El Pi, i el seu Sant Pancraç, el petit màrtir que ajuda a conservar la feina o a trobar-la. Ara el pobre santet no para d’anar d’aquí cap a allà. Potser per això a aquesta parròquia ara hi ha molts moments que per veure-la et cobren entrada i fins i tot cada vespre s’hi fan concerts de guitarra i conjunts de càmera i s’ha de passar per taquilla, es clar. Han de buscar-se la vida, i els euros estan a la butxaca de la gent que ve de fora. Sortosament els turistes ajuden a fer bullir l’olla de la parròquia, que per cert sempre ha estat molt lligada en defensar els drets de les persones emigrants o no, més desprotegides. Dins l’única nau de la església gòtica, uns quants altars que sempre dona gust de tornar a veure. Saludar a la verge Maria mig adormida o senzillament morta, mai ho he estat capaç d’esbrinar. Un grup escultòric, dones i nens, del gran Amadeu d’Olot i poca cosa més. Per tancar l’ultima imatge el imponent rosetó el que jo veig més gran de tota la ciutat, vidres de colors, calidoscopi gegantí per donar llum a la Rambla que tan a prop respira.

dijous, 19 de juny del 2014

Barcelona, casc antic

Són tants els contrastos del barri vell de Barcelona, es passa de la noblesa de les ruïnes romanes en forma de muralles que aguanten cases de fa 300 anys a edificis gòtics senyorívols. Tot seguit et trobes en cases atacades per la pobresa de segles i segles de gent treballadora que mai han pogut treure el nas d’aquests carrers sense llum. Portes pintades amb ‘grafitis’ de maldestres mans però de colors llampants. Galeries exquisides on la artista Anaïs Senli te una instal•lació de papers de colors retallats amb resultats màgics. Un món vell poblat de visitants nous, turistes de tot Europa es deixen els diners en dinars, begudes i souvenirs. La vida bull però a estones el barri te una calma poètica i silenciosa que t’evoca pretèrites atmosferes d’ànimes que ens observen des del passat amb un mig somriure als llavis.

Barcelona, Corpus i l'ou com balla

Barcelona, dia feiner, un nou rei a Espanya, els vailets a punt de deixar l’escola però les seves mestres els porten a veure l’ou com balla, miracle etern que ens fa bocabadar a petits i grans. La casa de l’Ardiaca porta el guarniment més vistós de flors decoratives, avui portes obertes per ser el dia que és. La catedral, lluminosa com sempre, però l’ou s’havia negat ballar i estava al fons de la font, fins que un home de manteniment amb una escala no l’ha rescatat i posat sobre el raig d’aigua, sota l’atenta mirada d’un diaca que tot ho controlava, la il•lusió no s’ha produït. Una petita i rapida passejada per les airoses voltes gòtiques i de nou al carrer. El tercer ou del gòtic, el més modest el del Arxiu de la Corona d’Aragó, un preciós edifici emplaçat en el millor lloc del barri, una preciosa porta de Subirachs lloant Sant Jordi i l’ou que te el ballar més altiu.

Mannen escultura 1406

Mannen escultura 1406 from julianen on Vimeo.

Mannen pintura 1406